La UAP! fa 15 anys que treballa per difondre els valors de la pau a través de la música i el teatre en els instituts de les comarques gironines. Al llarg d’aquest temps, el projecte educatiu ha produït espectacles, interpretats sempre per alumnes de secundària, sobre l’holocaust, els refugiats, l’assetjament escolar o la crisi climàtica. I, en l’edició d’enguany, titulada Poder, moltes de les idees plantejades en les últimes actuacions es concentren en una única obra. L’espectacle d’aquest any, doncs, presenta quatre històries independents però relacionades enter si, que tracten diferents perspectives de la idea de poder, des de la dominació del poder religiós, militar o polític, fins al al poder dels joves per canviar l’ordre establert del món.

Després de la gran tempesta de la UAP 21, i de la inundació dels búnquers, els seus habitants van iniciar una llarga travessia pels mars dins una ampolla, un any navegant arrossegats pels corrents marítims han portat als nàufrags a una illa. Com s'organitzaran per conviure segons els seus hàbits i coneixements? Seran respectuosos amb els animals i les plantes? Què i com s'organitzaran?

Projecte UAP 21 – Natura

Aquest any hem de canviar i reinventar el projecte, però volem seguir treballant el dia escolar de la no-violència i la Pau (DENIP) i enguany, també el reciclatge i la natura.

A partir del dia 14 de setembre de 2020 els grups-classe no poden superar les 20 persones, són grups estables que viuen i conviuen en un búnquer. Des del Control Central ens analitzen i controlen constantment, ens diuen què hem de fer, ens informa i organitza el dia a dia, ens orienten, ens analitzen el nostre estat d'ànim, ens controla l'aire, la temperatura, l'energia que gastem...

El Control Central obté dades de tots els búnquers a l'instant. En total en son 20, i tots els grups estables fan el mateix en cada moment: dormir, menjar, llegir, jugar, fer esport, etc. Per tant, aquest any la UAP21 ens representarà les accions quotidianes que tenen lloc dins el búnquer.

Les inquietuds dels joves els fa despertar d'aquest món tancat i descobreixen que hi ha passadissos secrets que els porten a altres búnquers i que en aquests búnquers hi ha altres persones. Descobreixen que hi ha vida més enllà d'allò que coneixen. Si busquen més, trobaran una sortida a l'exterior? Hi ha vida fora dels búnquers? Existeix l'aire, el sol, els núvols, la pluja, la terra, el mar...?

La predicció d'un escrit trobat a una ampolla de vidre fa organitzar als joves per sortir de les tenebres del búnquer i construir l'Arca de Noè per emprendre un viatge dins d'una ampolla de plàstic gegant.
A on arribaran?

La UAP! 20 confronta raó i fe

Galileo Galileu, seguint les ensenyances de Nicolàs Copèrnic, va assentar les bases del model astronòmic heliocèntric, que desplaçava la Terra del centre de l’univers (geocentrisme) i la situava girant al voltant del Sol com la resta de planetes. Aquest canvi de paradigma suposà, doncs, una ruptura radical amb el sistema establert, ja que atemptava contra les posicions antropocèntriques que creien que l’home era el centre de l’univers per la gràcia de Déu. Aquest és el tema sobre el qual gira la UAP! 20, la nova edició de la cantata per la pau que reuneix joves cantaires d’una cinquantena d’instituts de les comarques gironines. Dirigit per Mercè Rigau i Mon Bover, l’espectacle s’ha representat al Teatre Municipal de Girona del dimecres 29 de gener al dissabte 1 de febrer, amb un total d’11 funcions; i els pròxims dies es podrà veure també a Badalona i Figueres, amb 4 funcions més a cada ciutat.

La història comença a la classe d’institut d’una professora de música estricta i antiquada  que obliga als seus alumnes a cantar cant gregorià i música sacra de J. S. Bach. Els joves, però, de seguida que poden aprofiten per cantar i ballar música electrònica d’amagat. Llavors, la professora els encomana un treball sobre l’Edat Mitjana i els estudiants, mentre busquen informació a internet, entren per error a una pàgina que els transporta a l’època de Galielo Galileu. Allà, experimenten de primera mà el poder despòtic i autoritari de la Santa Inquisició, que imposa el seu credo religiós per sobre de qualsevol altre opinió que qüestioni la seva posició privilegiada. Entre el poble, però, Galileu realitza classes clandestines d’astronomia continuant amb el llegat de Copèrnic i dirigeix la mirada cap als cels amb el nou invent del telescopi, que obre un nou horitzó de possibilitats. En aquests moments, l’escenari es converteix en una espècie de planetari màgic, delicat i preciós, on baixen i roden estels, planetes i la lluna, mentre els joves canten When you Believe. Certament un dels instants més bells i emotius de la cantata.

Així doncs, en front dels dogmes de fe i les teories científiques arcaiques, l’astrònom apostava per un nou mètode d’investigació i coneixement racional, considerat a posteriori com l’inici de la ciència moderna. Ara bé, el Sant Ofici no està disposat a acceptar qualsevol pensament que atempti contra la seva doctrina i qüestioni la seva supremacia; per això el científic és castigat durament per l’església que imposa la fe per davant de la raó, a ritme de Believer d’Imagine Dragons. Amb aquest viatge, doncs, els estudiants –els de dins i fora l’escenari– aprenen sobre la importància de la figura de Galileu, i, sobretot, que existeix “una altra manera de viure” i pensar a la què imposa el poder dominant. Per tant, el viatge a l’Edat Mitjana no parla només de la disputa antiga entre ciència i religió, sinó que també obliga a reflexionar en el present sobre la creença cega en els discursos establerts i la necessitat de seguir pensant nous models alternatius.

Aniol Costa-Pau

Joves fan memòria de l’Holocaust

L’espectacle gira al voltant de l’Holocaust i tota la història transcorre dins d’un camp de concentració. Els presos arriben en massa als camps en tren i els vigilants els obliguen a vestir-se amb la indumentària de ratlles, a treballar i a menjar en condicions precàries. La posada en escena accentua aquesta idea de “massa”, ja que els solistes i el cor es mouen com un únic bloc uniforme i no hi ha cap personatge que sobresurti especialment per sobre de la resta. De fet, aquest era un objectiu explícit dels camps, que buscaven anul·lar la identitat de les persones per aconseguir muntanyes de cossos anònims.

Els interns, però, intenten donar la volta a aquesta situació terrorífica i s’ho prenen com un joc, com el nen protagonista de 'La vida és bella' (1997), que viu el camp com una gran gimcana. En efecte, el joc i la imaginació poden ser una via d’escapament i una forma de resistència davant d’un sistema de control total que anul·la qualsevol indici de fantasia i espontaneïtat. Els interns acaben trobant un bagul amb vestits i instruments de joguina i, amb aquests, comencen a interpretar el Brundibár –una òpera infantil de Hans Krása, que va ser creada justament per ser representada pels nens dels camps d’extermini–. Es crea, doncs, una obra dins d’una altra obra, teatre dins del teatre.

Tot i aquest moment d’art i fantasia, el destí implacable i indefugible dels camps s’acaba imposant. Al final, és impossible escapar-se de la mort i només queda cantar: els joves interpreten una adaptació de la cèlebre 'Heal the world', de Michael Jackson, que convida a cuidar el món i a estimar la vida. Així doncs, l’obra parteix d’un plantejament lleugerament optimista i desenfadat i, alhora, tampoc és ingènua ni eludeix el terror i la duresa dels camps. Aquest punt de vista intermedi permet que els joves llancin un missatge optimista i esperançador malgrat les dificultats i fa justícia amb la impossibilitat de representar fidelment l’horror des camps, que, per definició, és irrepresentable.

El tema de l’Holocaust pot semblar poc relacionat amb les noves generacions, ja que el veuen com un període molt llunyà o com un esdeveniment pràcticament impossible que només passa a les pel·lícules. Però precisament per això la UAP! ha apostat per acostar-lo a la joventut. Perquè és essencial fer memòria de l’Holocaust quan en el nostre present l’odi cap a la diferència prolifera amb manifestacions i formes molt diverses, cec respecte a aquest passat tan llunyà i tan pròxim alhora. Per això és fonamental que els joves estudiants coneguin i reflexionin sobre aquest esdeveniment, ja que és un pas necessari per tallar de soca-arrel aquest odi infundat que tristament encara perdura.

Aniol Costa-Pau

UAP18 veritat o mentida

George Orwel, 1984, basat en aquest llibre, la UAP18 vol reflexionar sobre el que és veritat i mentida.

-    Hem de crear el ministeri de l’abundància?, cal  controlar el poder econòmic del poble i dels ciutadans electes, cal crear més demandants d’ajuts econòmics i fer desaparèixer les llistes de  pobresa? . Desapareixerà la moneda i tots els pagaments es faran per connexió electrònica?. Control sobre el control

- tothom disposarà d’un GEO localitzador?. o ja el portem amb el telèfon?

- El ministeri de la veritat ha d’escriure el verdader passat, el present i el futur, tothom estarà obligat a saber la única i vertadera història què a partir d’ara reescriurem de nou, esborrarem totes les mentides i tots els funcionaris hauran de ser fidels al sistema i jurar ser servidors.

Europa...

Ara és l’hora de posar el país en ordre,

Ara és l’hora de construir.

Ara és l’hora d'obeir

No podem perdre els nostres referents

Ara és l’hora de creure i treballar

Ara és l’hora de posar-nos en fila i organitzar-nos.

Aixecarem els murs de la tolerància

Aixecarem els murs que ens permetin ser els més poderosos del món

Els murs serviran per acollir a tothom qui vulgui venir

Construirem un espai de normes i educació

Malala lluita a favor de l'educació dels joves, una educació dominada pels homes de negre, politics, persones grans que diuen que són cultes i intel·ligents. Analitzen l’educació amb números, resultats i estadístiques, proposen educar amb doctrines radicals, religioses i dictatorials.

Els xarlatans diuen: “Amics meus, avui és l’hora de l’Innuendo de Queen!” Un d’ells vol imposar la seva veu idavant del micròfon no pot evitar mostrar-se agressiu. Ens volen clonar a tots iguals, tots sentim Radio Gaga de Queen, ens fancórrer d’aquí cap allà i fer tres-centes flexions, es burlendels  somnis perduts, és el nostre Déu amb falses promeses.

No podem estar-nos callats, viure és un premi, no deixarem de lluitar:La vida és bella!

La veu del poble ha de ser capaç de fer callar a les armes.

Cent setanta-cinc veus del cor canten: “Quan jo estigui aprop mira’m dins dels ulls i veuràs les meves pors...

Sadako ens obre el cor, no vol morir. Intenta fer mil grues de paper perquè els Déus l’ajudin a aconseguir els seus somnis.

Necessitem creure en els nostres somnis, es faran realitat.

Sospirs de Llibertat.Sadako ha fet 644 gruesimarxa de viatge amb l’Alicorn

Tots junts aconseguirem les 1.000 grues per estar al costat de Sadako. Serà la unió el que ens faci forts i lliures,serà l'amor el que ens farà millors:Seguirem lluitant!

El fil conductor de la cantata d'enguany està basat en la novel.la Wonder de l'escriptora R.J.Palacio. Editorial La Campana 2012.

L’August és un noi normal, però amb una cara fora del corrent, va néixer amb una malformació facial que ha sigut educat a casa fins els 12 anys. No ha anat mai a l’escola. No li agrada que li mirin la cara , és un noi tímid de poques paraules, té por, és insegur.

La mare el convenç per anar a l’escola.

¿Podrà convèncer als seus nous companys que és un noi com ells, malgrat les aparences?,

Té el somni d’anar  a l’escola i lluitarà per estar-hi bé. Els companys de l’escola el voldran com amic?

El retaule de les meravelles està guardat i custodiat a la capsa màgica, un edifici públic de vidre i miralls. Les excel·lències del retaule estan tancades a pany i forrellat. Sa excel·lència no ho ha inaugurat després d’un any, falta personal de serveis qualificat.

Tres joves entren a l’edifici cultural i públic, burlant-se de la seva seguretat, es manifesten i expressen les seves idees, aquesta acció comporta un ressò mediàtic a la premsa, unes preses de decisions o uns comportaments diferents segons la persona destinatària i la seva classe social.

La presa de decisions repressives, l’engany i el diner porten a la revolució per cercar nous valors, nous camins i una nova resposta que segurament la trobarem en el vent, tot plegat donarà valor al joc net, Fairplay.

Dir que som joves, que sortim aquesta nit, que llencem i cremem tot allò que no serveix ens donarà força per tenir un món millor.

Els joves soms forts, tenim idees i força per empènyer i construir. Volem caminar i anar endavant.

El bufó, representat per un assessor d’imatge, ens farà veure a traves del retaule el que ell vol que veiem o bé el que ens interessa veure, fins i tot ens farà veure el retaule que no hi és.

L’assessor convenç a Sa Excel·lència de les meravelles del retaule, li ven que podrà adquirir tot allò que vol i desitja,  solament li ha de comprar a bon preu i de posar-hi un bon grapat  d’imaginació;  també és important la imatge personal, el vestuari, la presentació etc...

Sa Excel·lència presenta al públic – poble-  el retaule   que ell veu amb l’assessorament i ajuda de l’assessor, presenta  el futur, un futur que no existirà mai.

El poble li segueix la beta.

La fantasia presentada no deixa de ser inviable i porta al poble a la misèria.

El poble s’indigna en el moment que se li demani més del que pot aportar i per tenir tot allò que el governant vol aconseguir i que no té – Indignats -.

Canviar la nostra imatge, la producció industrial i la compra venda són accions quotidianes que quan les portem al límit canvien tot el seu sentit, passen de ser accions quotidianes normals a convertir-se amb accions terrorífiques i destructores.

UAP 11,  d’aquestes accions en critica el mal ús i que una persona amb poder pugui tergiversar i convertir una acció quotidiana amb una acció de malvat.

Treballem conjuntament amb Intermón per explicar la història, amb missatges com el consum responsable, armament responsable, nenes soldats, armament químic.

Consum responsable - Armament Químic - Nens soldats

El diari de ZLATA serveix per explicar la història des de una òptica de les sensacions i les seves vivències.

Dos joves amics i companys de classe i de carrer es troben en situacions que difícilment poden entendre, separats per un pont que no poden travessar per la guerra, situacions en què decidir, se les troben.

La importància del pont és la d’ unir dos llocs físics però també pot unir dues cultures;  aquest és pot travessar amb fluïdesa i sense cap problema o bé separar i posar obstacles.

En el mig del pont hi ha l’escola, és el lloc on els dos nois es troben.

Un adolescent que està presoner dins casa seva, que té ganes de viure i de fer coses  que una guerra absurda no li permet realitzar, ni ser educat a l’escola i viure els millors anys de la seva vida.

Va destapant o mostrant la vida en un institut, què passa, com passa.

Es té present que el microclima que hi ha dins una aula és un petit univers, reflex directe de la societat.

Una classe on hi arriba una alumna nova, on s’hi generen situacions de conflicte. Fàtima, la nova alumna, aviat farà nous amics i amigues com la Pau... 

Dues emissores de ràdio en la seva programació matinal d’emissió de les notícies.

Les cançons tenen a veure amb les notícies emeses o amb  el contingut que transmeten els mitjans.

Aquest muntatge aposta per l’amistat i el diàleg entre les  diferents cultures i maneres de ser dels humans.